WHERE I AM?

[27-07-2011]

Midweek discussions concerning Angola, new infrastructure equipment, Portugal, new projects in India, product management, Emporio Armani, contacts in Asia ... and head centered over the weekend ... forecast of rain (Thunderstorms in some weather websites) and body destroyed afterwards a day of celebration in the festival of my city...

Want to cry, scream and leave everything ...

After reading the Tufa of Marieta, who speaks about few days in Rodellar, a good "done" in one route, days of supreme happiness and a good memory to keep, I made the comparison (as a human I am good) the last days with my personal and climbing experiances .. I don't listen to the radio to stay in touch with the real world, nor am I aware of new (and bad) that have happened lately, I have not feel any enthusiasm for anything done these days of climbing ... I am not having much enthusiasm for anything, or at least not that I enjoy the small details than before they makes me feel exciting ...

What do I have?

Elena, a friend for years, advised me (prior to the physical destruction of the festival) to  change of scenery ... (Call on Jose, She said ...) So I have already called Jose and Paris is no longer option ... (not go into details, but implied a change of scenery ..)

But what I see is that there is no progress ... not personnel or in the intimate world, even in the dream world, and (of course because includes all of them) in climbing ... My mistake to think that very quickly one can move from sixth to seventh grade without too much effort. I started hard and grow with good performance, but the stop before finishing the carrer, and change the boulder for the rope left me with no possibility of "finish routes and lines" ... challenges to achieve ... or that's what I hear ...
Lately I've reached my maximum grade "on sight" in rope and I seen also on the verge of achieving the maximum grade in blouder ... but I feel much more joy than short happiness, as long as few seconds. I should be happy and satisfied and I am tired and disappointed ... we all have bad times, but this is for me too long and heavy ....

What happens to me?

need to be re-motivated Bibiana, who thrilled with little things, who felt inside every detail ... who lived on present, past and, of course, the future ...

[CAT]

ON SÓC?

Entre setmana converses referents a Angola, equips nous d’infraestructures, Portugal, nous projectes a l'Índia, gestió de producte, Emporio Armani, contactes a Àsia... i el cap centrat en el cap de setmana... previsió de pluja (llamps i trons en algunes webs meteorològiques) i el cos destrossat després d’un dia de celebració a la festa major...

Ganes de plorar, cridar i engegar-ho tot a rodar...

Després de llegir la Tufa de la Marieta, en la que parla d’uns dies inhumans a Rodellar, d’un gran encadene (felicitats Inhumana!!), de felicitat suprema i d’un bon record a guardar, he fet el símil (com a bona humana que sóc) amb els meus últims dies personals i escalatils.. ni escolto la ràdio per estar en contacte amb el món real, ni sóc conscient de les noves (i males) que han succeït últimament, ni he sentit cap il·lusió per alguna cosa realitzada en aquests dies d’escalada... no sento tenir entusiasme per gaire res, o si més no, no veig que disfruti amb els petits detalls que abans m’il·lusionaven...

Què tinc?

L’Elena, amiga de fa anys, me va aconsellar (abans de la destrossa física de festa major) un canvi d’aires... (truca en Jose, me va dir...) Doncs ja l’he trucat i Paris ja no és opció… (no entraré en detalls, però suposava un canvi d’aires..)

Però el què penso m’amoïna és el veure que no avanço... ni en el camp personal, ni en l’íntim, ni en el món dels somnis, ni (per suposat i a destacar perquè els inclou a tots plegats) en l’escalatil... error meu al pensar que amb molt poc temps un pot passar dels sisens als setens sense massa esforç. Vaig començar dura i amb bona evolució creixent, però aquest stop d’abans d’acabar la carrera, i el pas del boulder a la corda m’han deixat sense possibilitats “d’encadenar”... d’aconseguir reptes... o això és el que sento...

Últimament he assolit el meu màxim grau a vista en corda, i m’he vist a les portes d'aconseguir també el grau màxim en bloc de nou... però no he sentir gaire més joia que felicitat tan llarga com poques mil·lèsimes de segon. Hauria d’estar contenta i satisfeta i me sento cansada i desil·lusionada... tots tenim mals moments, però aquest meu se m’està fent massa llarg i pesat....

Què em passa?

necessito tornar a ser la Bibiana motivada, qui s’emocionava amb petites coses, qui sentia endins cada detall... qui vivia el dia present, el passat i, per suposat, el futur...

LINKS:
http://tufa-tufa.blogspot.com/2011/07/chacales-por-rodellar.html